Quan els drets dels infants passen al centre del debat jurídic

Una de les tasques més complexes però també més transcendents de la pràctica jurídica és la protecció dels drets dels infants. Aquesta protecció, en el marc normatiu andorrà, es fonamenta en la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents, que desplega un conjunt de drets i garanties amb vocació d’efectivitat i amb un enfocament clarament alineat amb la Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de l’Infant.

Els drets dels infants: més enllà d’una proclamació

L’article 1 de la Llei 14/2019 reconeix que tots els infants tenen dret al ple desenvolupament de la seva personalitat en un entorn de llibertat, igualtat, dignitat i seguretat. Són titulars de drets propis, no derivats, i l’Estat n’ha de garantir l’efectivitat.

Entre aquests drets destaquen:

• El dret a la identitat i a la vida en família.
• El dret a ser escoltats en els procediments que els afectin (article 15), tenint en compte la seva maduresa i capacitat de discerniment.
• El dret a la protecció contra qualsevol forma de violència (article 59), amb mesures específiques de prevenció, detecció i intervenció.

Quan hi ha risc o desemparament: l’actuació de l’Estat

La Llei estableix la distinció entre situacions de risc i de desemparament:

• Risc: l’infant es troba en un entorn inadequat per al seu desenvolupament, però sense una vulneració greu i immediata dels drets fonamentals.
• Desemparament: implica una vulneració greu dels drets de l’infant i la incapacitat dels responsables legals per garantir-ne la protecció. En aquests casos, es poden aplicar mesures com l’acolliment institucional o familiar, i la retirada de l’autoritat parental.

Article 90: la retirada de l’autoritat parental

L’article 90 de la Llei 14/2019 regula expressament la retirada de l’exercici de l’autoritat parental en els casos en què aquesta suposa un obstacle per garantir l’interès superior de l’infant. Aquesta mesura pot ser total o parcial i ha de ser acordada mitjançant resolució judicial motivada, amb ple respecte als principis de proporcionalitat, legalitat i protecció efectiva del menor.

Els motius inclouen, entre altres:

• Violència física o psicològica habitual exercida per la persona progenitora.
• Negligència greu i continuada en les funcions parentals.
• Conductes o omissions que comprometen greument la integritat o el desenvolupament de l’infant.

Reflexió final

En un entorn jurídic que tendeix cada cop més a la protecció efectiva dels col·lectius vulnerables, la defensa dels drets dels infants s’ha d’erigir com un eix transversal del sistema judicial i administratiu. La Llei qualificada dels drets dels infants i els adolescents no és només una declaració d’intencions: és un instrument jurídic vinculant que exigeix acció, rigor i compromís. La seva aplicació efectiva depèn, en última instància, de tots els operadors jurídics.