Andorra, ¿a punto de indemnizar a las víctimas de violencia de género y doméstica?
18 de February de 2025
Loi 5/2025 : vers un nouveau modèle de croissance durable et de droit au logement en Principauté d’Andorre
31 de March de 2025
El Consell General ha aprovat recentment la Llei 5/2025, del 6 de març, per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge, que entrarà en vigor el proper 17 d’abril de 2025. Aquesta norma, actualment en vacatio legis, suposa un canvi estructural en la política urbanística, en l’accés a l’habitatge i en el control dels fluxos econòmics i poblacionals, amb l’objectiu declarat de frenar la dinàmica especulativa i garantir un creixement territorial equilibrat.
La Llei s’estructura al voltant de diversos eixos d’intervenció:
- Limitació a la inversió immobiliària estrangera
A través del Títol I s’introdueixen controls reforçats sobre la inversió estrangera directa, amb especial atenció al sector immobiliari. En aquest sentit, l’article 9 estableix limitacions quantitatives i qualitatives en l’adquisició d’immobles per part d’inversors no residents, amb la finalitat de preservar el parc d’habitatges destinats a residència principal i moderar la pressió sobre els preus.
- Reforma del règim d’immigració
El Títol II modifica substancialment la Llei qualificada d’immigració, establint mecanismes per prioritzar l’entrada de treballadors en sectors amb demanda acreditada i amb garanties d’allotjament digne. Es restringeix la concessió d’autoritzacions genèriques i es reforça el control sobre la càrrega residencial derivada de les noves arribades.
- Control i regulació dels apartaments turístics
El Títol III reforma la Llei general d’allotjament turístic, limitant el nombre de llicències per a apartaments turístics i imposant nous requisits urbanístics i mediambientals, amb especial èmfasi en l’impacte social i la convivència veïnal.
- Creació d’una taxa turística finalista
Es crea una nova generació de taxa turística, destinada a finançar actuacions en matèria d’habitatge i sostenibilitat. Aquesta taxa grava les estades en allotjaments turístics i constitueix un instrument de redistribució territorial i de compensació per l’impacte del turisme sobre el sòl i l’habitatge.
- Regulació dels habitatges buits i desatesos: una mesura clau i controvertida
La mesura més significativa —i també la més controvertida— és la regulació dels habitatges buits, que incorpora mecanismes per identificar, controlar i sancionar la no utilització d’immobles destinats a ús residencial. Aquesta regulació preveu instruments com la creació d’un registre obligatori, recàrrecs fiscals i, en casos concrets, la possibilitat de cessió temporal obligatòria amb finalitats socials.
Controvèrsia constitucional: el dret a l’habitatge davant el dret de propietat
Diversos grups parlamentaris ja han anunciat la seva intenció de recórrer la llei davant el Tribunal Constitucional, especialment per aquesta última mesura, que, afirmen, buida de contingut el dret de propietat privada reconegut per la Constitució andorrana.
Tanmateix, l’article 27 de la Constitució estableix clarament que “la propietat privada i el dret de successió són reconeguts sense més limitacions que les derivades de la funció social”. Així mateix, el dret a un habitatge digne també està reconegut constitucionalment (article 33), i el Tribunal Constitucional ha establert en la seva jurisprudència que ambdós drets tenen la mateixa jerarquia i que, en cas de conflicte, han de ser objecte de ponderació raonada per part del legislador.
Aquesta línia interpretativa ja ha estat recollida per la jurisprudència constitucional en casos anteriors, on s’ha validat l’interès general en matèria d’habitatge com un límit legítim al dret de propietat, sempre que les mesures adoptades siguin proporcionades, justificades i respectin l’essència del dret afectat.
Conclusió: una llei de transició cap a un nou model d’equilibri
La Llei 5/2025 obre un nou paradigma normatiu en què el creixement econòmic i urbanístic ha de conciliar-se amb la sostenibilitat i la cohesió social. L’impacte jurídic de les mesures adoptades serà, sens dubte, objecte d’anàlisi doctrinal, debat polític i control jurisdiccional, amb especial atenció al dret comparat i a la jurisprudència constitucional en matèria de drets fonamentals.
Tot i que les mesures adoptades semblen, en termes generals, coherents amb la situació estructural que el legislador pretén abordar, queda per veure si la seva aplicació pràctica es traduirà en una millora efectiva de l’accés a l’habitatge i en un reequilibri real del model de creixement urbanístic.
