Empresonat a Andorra per possessió de cànnabis

Empresonat a Andorra per possessió de cànnabis

Recentment, el cas d’un jove empresonat a Andorra per possessió de flors de cannabidiol (CBD) ha generat un ampli debat al Principat sobre l’ús i la comercialització de productes derivats del cànnabis. Aquest cas destaca especialment perquè actualment no existeix una regulació específica per al CBD a Andorra.

De fet, tant els mitjans de comunicació com la comunitat legal han fet ressò d’aquesta situació, i podria establir-se un precedent significatiu per a la futura legislació sobre aquests productes al Principat d’Andorra.

El cas

El cas que ha desencadenat aquest debat jurídic és el d’un jove monitor d’esquí, resident a Andorra, que continua empresonat al centre penitenciari de La Comella des del passat mes de setembre. En principi, se l’acusa d’haver comès un delicte major segons l’article 283.1.a) del Codi Penal andorrà, que sanciona el tràfic de cànnabis o substàncies similars en grans quantitats, ja que la quantitat decomissada va ser de 565 grams.

L’acusació sosté que es tracta de marihuana, mentre que el jove ha defensat des del primer moment que es tractava de CBD (cannabidiol medicinal) i que el producte era per a ús personal, ja que pateix una malaltia greu i el destinava a finalitats terapèutiques.

Diferències entre CBD i THC

Per comprendre millor aquesta problemàtica, cal distingir entre el CBD (cannabidiol) i el THC (tetrahidrocannabinol), ja que, tot i provenir de la mateixa planta, presenten efectes i implicacions legals diferents:

1. El CBD és la part de la planta que no produeix efectes psicoactius. A la Unió Europea, sí que compta amb normativa que en regula la venda i ús. Per poder comercialitzar el CBD, el producte ha de contenir un nivell molt baix de THC, generalment no superior al 0,2%. No obstant això, les legislacions no són estàndard i poden variar segons el país. Actualment, l’Agència Europea de Medicaments és responsable d’aprovar el seu ús com a medicament, atès que el CBD presenta efectes terapèutics, antiinflamatoris, ansiolítics, antiepilèptics i analgèsics, entre d’altres. Pel que fa a l’ús en productes cosmètics, el Reglament (CE) 1223/2009 regula el CBD en aquesta àrea. A Espanya, l’ús terapèutic del CBD es regula principalment a través de la Llei 29/2006, que estableix que qualsevol producte amb finalitats terapèutiques ha de ser autoritzat per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS).

 

1. El THC és la part de la planta que sí que produeix efectes psicoactius, cosa que implica una regulació molt més estricta i només es permet per a casos mèdics greus o en països on l’ús recreatiu està autoritzat. A la Unió Europea, la producció, comercialització i ús del THC estan restringits per diverses normatives. Les principals disposicions inclouen:
   • Convenció Única de 1961 sobre Estupefaents: Aquest tractat internacional, adoptat per la majoria dels països europeus, inclou el cànnabis i els seus derivats a les llistes de substàncies controlades, i en restringeix l’ús a finalitats mèdiques i científiques.
   • Directiva 2001/83/CE: Aquesta directiva estableix el codi sobre medicaments per a ús humà i exigeix que els medicaments amb THC siguin avaluats i autoritzats per les autoritats competents per garantir-ne la qualitat, seguretat i eficàcia.
   • Reglament (CE) núm. 726/2004: Aquest reglament defineix els procediments comunitaris per a l’autorització de medicaments d’ús humà i veterinari, incloent-hi el THC, que ha de ser aprovat a través de procediments centralitzats o nacionals segons el cas.

Tot i aquestes directives, cada estat membre pot desenvolupar la seva pròpia legislació sobre substàncies controlades, de manera que l’ús terapèutic del THC pot variar segons el país.

El cas d’Andorra: falta de regulació i defensa per error invencible

A diferència d’altres països de l’entorn immediat, Andorra encara no compta amb una regulació específica per a aquests productes, tot i les diverses iniciatives recents que semblaven anar en aquesta direcció.

En el cas d’aquest jove, la defensa al·lega error invencible de prohibició, argumentant que el processat desconeixia la il·legalitat del CBD a Andorra. La defensa es basa en dos aspectes principals:

1. Experiència prèvia a Andorra: L’acusat havia comprat anteriorment productes similars en establiments d’Andorra, la qual cosa li generava una creença raonable que la possessió era legal.
2. Origen espanyol: En el seu país d’origen, Espanya, el CBD és legal, cosa que reforçava la seva convicció sobre la legalitat del producte. En aquest context, l’acusat va considerar que el CBD no constituïa un delicte al Principat, ja que es tracta d’una substància tolerada i disponible lliurement en jurisdiccions properes.

Nou marc regulador per al CBD a Andorra

De fet, el passat 30 d’octubre de 2024, Andorra va aprovar el Decret 422/2024, que modifica el Reglament sobre finançament públic dels medicaments d’alta complexitat. Amb aquest decret, la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) finançarà els medicaments amb cannabidiol per al tractament de malalts d’epilèpsia.

Aquest finançament inclou una sèrie de requisits estrictes: el medicament només es cobreix per a pacients majors de dos anys que siguin resistents a tres fàrmacs antiepilèptics diferents, i ha de ser prescrit per un especialista en neurologia, neuropediatria o pediatria hospitalària. A més, la comissió de medicaments d’alta complexitat farà una valoració inicial i revisarà l’eficàcia del tractament cada sis mesos, amb l’opció de suspendre’l si les convulsions no disminueixen almenys un 30%.

Transport de medicaments amb THC o CBD

Finalment, cal esmentar que, a Espanya, l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris exigeix permisos específics per al transport d’estupefaents i psicotròpics, com el CBD, en el cas de viatgers en tractament mèdic. Aquest permís ha de ser sol·licitat prèviament per garantir que el transport sigui legal, indicant detalls com la durada del viatge, el país de destinació, i informació tant del pacient com del metge prescriptor.