Casos de separación y divorcio: ¿qué hay que saber?
7 de February de 2025
Andorre, sur le point d’indemniser les victimes de violences de genre et domestiques ?
18 de February de 2025Recentment, hem sentit a la premsa que diversos grups parlamentaris estarien disposats a aprovar les lleis necessàries perquè l’Estat andorrà assumeixi la indemnització de les víctimes de violència de gènere i domèstica. Però, d’on provenen aquestes obligacions i per què fins ara Andorra no les ha aplicat?
Per entendre-ho millor, cal fer referència al Conveni del Consell d’Europa sobre la prevenció i la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica, conegut com el Conveni d’Istanbul. Aquest document és un instrument jurídic clau a nivell internacional que ha influït en la legislació andorrana.
El Conveni d’Istanbul
El Conveni d’Istanbul és un tractat internacional adoptat pel Consell d’Europa el 2011, amb l’objectiu de prevenir la violència contra les dones i la violència domestica, protegir les víctimes i perseguir els responsables. Andorra el va signar el 22 de febrer de 2013, i el 23 de gener de 2014, el Consell General el va aprovar i va entrar en vigor.
Aquest conveni és el primer instrument jurídic vinculant a nivell europeu en matèria de prevenció i lluita contra la violència de gènere i domèstica. Parteix de la premissa que la gran majoria de víctimes de violència física, sexual i psicològica són dones, i estableix que aquestes violències constitueixen una greu vulneració dels drets humans i una forma de discriminació per raó de gènere.
A més, reconeix que la violència domèstica pot afectar dones, homes i infants, incloent-hi els menors que presencien situacions de violència.
Objectius principals del Conveni
El Conveni d’Istanbul té com a objectius fonamentals:
- Protegir les dones contra totes les formes de violència.
- Prevenir, perseguir i eliminar la violència de gènere i la violència domèstica.
- Promoure la igualtat de gènere i erradicar la discriminació.
- Establir mecanismes per a la protecció i assistència de les víctimes.
- Fomentar la cooperació internacional en la lluita contra la violència de gènere.
Definicions clau
El Conveni estableix conceptes essencials per entendre l’abast de les seves disposicions:
- Violència contra les dones: Qualsevol acte que causi dany físic, sexual, psicològic o econòmic a una dona, incloent-hi la coacció i l’amenaça.
- Violència domèstica: Violència exercida en l’àmbit familiar o en relacions de parella. Les víctimes poden ser dones, homes o infants, i en el cas dels menors, es consideren víctimes fins i tot si simplement presencien els fets.
- Gènere: Construcció social dels rols assignats a homes i dones, independentment del sexe biològic.
Obligacions dels Estats signataris
Els Estats que han ratificat el Conveni es comprometen a adoptar una sèrie de mesures:
- Legislar: Adaptar les seves lleis per criminalitzar la violència contra les dones. En aquest sentit es varen promoure modificacions importants dins el codi penal.
- Prevenció: Desenvolupar campanyes de sensibilització i programes educatius i de formació dels agents implicats (advocats, jutges i administració publica).
- Protecció de les víctimes: Establir serveis especialitzats com refugis, línies d’atenció 24 hores i suport jurídic.
- Investigació i persecució: Actuar amb diligència davant qualsevol cas de violència de gènere.
- Cooperació internacional: Compartir bones pràctiques entre els països signants.
Supervisió del compliment: el paper del GREVIO
L’òrgan encarregat de supervisar l’aplicació del Conveni és el GREVIO (Grup d’Experts sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica), que elabora informes periòdics per avaluar el nivell de compliment de cada Estat i formular recomanacions.
La indemnització de les víctimes i la reserva d’Andorra a l’article 30.2
Un dels aspectes destacats del Conveni d’Istanbul és l’article 30.2, que estableix que els Estats han d’assegurar que les víctimes de violència de gènere rebin una indemnització adequada quan aquesta no pugui ser assumida per l’agressor. Això significa que, en cas que l’autor del delicte no tingui recursos per indemnitzar la víctima, l’Estat hauria de garantir una compensació mitjançant fons públics.
No obstant això, Andorra va fer una reserva a aquest article en el moment de la seva ratificació, la qual cosa l’eximia de l’obligació d’indemnitzar subsidiàriament les víctimes. Aquesta decisió va ser motivada per diverses raons, com ara l’impacte econòmic d’aquesta mesura o l’existència d’altres mecanismes de suport social.
Les conseqüències d’aquesta reserva han estat:
- Les víctimes que no reben indemnització de l’agressor no poden reclamar directament a l’Estat.
- El GREVIO i altres organismes internacionals han recomanat a Andorra que retiri aquesta reserva per garantir una millor protecció de les víctimes.
- S’han generat debats polítics i socials sobre la necessitat de modificar aquesta situació.
Cap a una retirada de la reserva?
Actualment, sembla que l’Estat andorrà es planteja retirar la reserva a l’article 30.2 i assumir la indemnització de les víctimes en determinats casos i circumstàncies. Aquesta mesura suposaria un avenç en la protecció de les víctimes de violència de gènere, garantint-los un suport econòmic en casos en què l’agressor no pugui fer front a la indemnització.
Aquesta possible modificació podria tenir un impacte positiu en la recuperació de les víctimes, ja que els ajudaria a afrontar les seqüeles físiques, psicològiques i econòmiques derivades de la violència soferta.
Conclusió
El Conveni d’Istanbul ha suposat un pas endavant en la lluita contra la violència de gènere i domèstica. No obstant això, Andorra va decidir fer una reserva a l’article 30.2, eximint-se de la seva obligació de garantir la indemnització subsidiària de les víctimes. Davant la pressió política i social, ara es planteja retirar aquesta reserva, fet que suposaria un canvi significatiu en la protecció i assistència a les víctimes.
Caldrà veure com evoluciona aquest debat i si, finalment, Andorra decideix reforçar el seu compromís amb les víctimes de violència de gènere a través d’aquesta mesura.
