La necessitat de nous codis deontològics

Des que vaig començar a exercir com a advocada, ja fa més de vint anys, he tingut ocasió de conèixer i aprofundint en el codi deontològic dels advocats, aprovat l’any 1993, i que avui en dia es complementa amb les normes establertes a la Llei 48/2014 del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

El motiu del meu interès rau en el fet que el codi deontològic és una guia que inspira i estructura les nostres actuacions professionals.

En efecte, sempre m’ha semblat molt important conèixer els paràmetres que regulen el meu comportament com a advocat, especialment, pel que fa a l’hora de relacionar-me amb els clients; amb els meus companys de feina i col·legues, o amb els batlles i magistrats, i els altres treballadors de la seu de la justícia.

Els codis deontològics són importants perquè ens recorden quin és el nostre compromís amb els nostres clients (i, per tant, els protegeixen); donen prestigi a la nostra professió atès que en regular-la, s’eviten conductes i conflictes no desitjables; i estableixen sancions, pel cas que es contravinguin.

A Andorra, l’òrgan encarregat d’assegurar que es respecta el contingut del codi deontològic i de les altres normes que regula la professió, és la Junta Disciplinària del Col·legi d’Advocats d’Andorrà, constituïda en dues instàncies, a les quals l’article 21 de la Llei 48/2014 del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, atorga facultats sancionadores.

De fet, la Llei 48/2014, del 18 de desembre, de l’exercici de la professió d’advocat i del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra, amplia de forma important, el nostre codi deontològic aprovat en 1993, ja que actualment, s’havia quedat obsolet. En efecte, l’esmentada norma amplia alguns dels conceptes de base que ja existien al nostre codi deontològic, i no només defineix els deures, sinó també es regulen els drets, el que comporta que es dignifiqui i es protegeixi també la nostra professió, davant de les ingerències de tercers, ja siguin clients, els mateixos tribunals, o la fiscalia.

Com a deures assenyalats, els advocats d’Andorra, hi trobem el deure de mantenir el secret professional; el deure de ser independents; l’obligació de mantenir la integritat i la lleialtat professional; el deure de la diligència, el deure de realitzar una formació constant, i el deure d’evitar el conflicte d’interessos.

Com a drets hi trobem, el dret a la independència i llibertat en l’exercici professional (això vol dir que ningú no pot coartar la nostra independència a l’hora de defensar els interessos dels nostres clients); el dret a la confidencialitat, el dret a l’honor o a la dignitat professional; el dret a la formació i a la capacitació continua; el dret a la defensa i a la representació professional, el dret a l’associació i participació en col·legis professionals, i el dret a percebre per les nostres actuacions uns honoraris justos.

Però hom es pregunta, per quin motiu són tan necessaris els codis deontològics, i per què darrerament se n’aproven tants?

En una societat com la nostra, globalitzada, en què les noves tecnologies i l’aplicació de la intel·ligència artificial (IA) en el nostre dia a dia, comporten un salt qualitatiu en el nostre ritme de vida, es fa més necessari que mai adoptar una regulació exhaustiva sobre tot això que succeeix (com demostra l’important volum de legislació aprovada al Principat d’Andorra en els darrers anys), però sobretot, cal recordar als professionals quin son els valors i els límits que han de regir a l’hora d’exercir.

L’article 87 bis de la Llei qualificada de la justícia encomana al Consell Superior de la Justícia l’aprovació d’un codi ètic de conducta judicial, que s’ha de basar en els valors de neutralitat política i institucional, independència, imparcialitat, integritat, correcció, igualtat, competència i diligència, i que ha de servir de referent per als estàndards de comportament desitjables de jutges, magistrats, fiscals, secretaris judicials i tot el personal de l’administració de justícia, adaptat a les característiques de cada col·lectiu. Aquest codi ha d’incloure els membres del Consell Superior de la Justícia.

Per aquest motiu, cal adoptar regulacions precises en aquests àmbits. De fet, darrerament, el Consell Superior de la Justícia, a la sessió de 22 de maig de 2024,ha aprovat el Codi ètic de conducta judicial, un element bàsic que recull els valors i les regles de conducta judicials, i el codi deontològic dels membres del cos penitenciari de data 2 d’octubre de 2024.

Amb l’objectiu de profunditzar en la seva importància, he volgut fer una comparativa entre les similituds, i les diferències.

1. El secret professional. Comporta que tots ells tenen el deure de garantir que les dades de les quals en tenen coneixement, per raó de la seva professió, no poden ser divulgades.
2. La independència i la imparcialitat de tots ells, a l’hora d’actuar amb tercers.
3. Tots ells han d’actuar amb integritat i exemplaritat, en el sentit que no poden cometre delictes o mantenir conductes inapropiades, atès que perdrien el seu prestigi i perjudicarien la seva bona imatge i la del col·lectiu en general.
4. Tots ells han de treballar seguint un escrupolós respecte als drets humans.
5. Especialització, capacitació i formació continuada.

Les diferències que trobem entre els tres codis són els següents:

1. En la seva funció principal:

• En els magistrats, la seva responsabilitat principal és la d’impartir justícia.
• En els advocats han de defensar els drets dels seus clients.
• En els membres del cos penitenciari, garantir de la custòdia, seguretat i rehabilitació dels interns, gestionant les presons i vetllant per l’ordre dins d’elles.

2. En la seva relació amb les parts:

• Els magistrats han de mantenir una distància professional amb les parts implicades en un judici per assegurar la seva imparcialitat.
• Els advocats han d’establir una relació de confiança i lleialtat amb els seus clients.
• Membres del cos penitenciari: Tenen una relació d’autoritat sobre els interns.

3. En el tipus de responsabilitat:

• Magistrats: La seva responsabilitat rau en la correcta aplicació de la llei i en la presa de decisions justes.
• Advocats: La seva responsabilitat és defensar els interessos dels seus clients, seguint les normes legals i ètiques de la professió.
• Cos penitenciari: Ser responsables de garantir la seguretat dels interns i del personal, així com promoure la reintegració social dels presos.

Per tant, com hem vist, tot i que els tres codis deontològics tenen particularitats segons el rol que desenvolupen els professionals (judicial, defensa, custòdia), comparteixen valors essencials com la independència, la imparcialitat, la confidencialitat i el respecte als drets humans, i tot ells són essencials per garantir la correcta execució de les professions.