Cas de séparation ou de divorce : que faut-il savoir ?
24 de December de 2024
Le régime de garde et de garde partagée en Principauté d’Andorre.
14 de January de 2025Primer. Regulació legal.
A Andorra, el règim de custòdia compartida està regulat actualment per la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família. En concret, l’article 140 del Codi de família disposa el següent en relació amb la guarda dels fills:
Article 140.2 del Codi de família
La guarda dels fills s’atribueix i s’exerceix de la manera com els progenitors han acordat en un conveni regulador degudament aprovat o, en cas de manca d’acord, en els termes que estableixi l’autoritat judicial, preferentment de manera compartida i sempre atenent l’interès superior dels menors.
D’acord amb aquesta regulació, la llei prioritza que siguin els progenitors, de manera consensuada i mitjançant un conveni regulador, qui determinin el règim de guarda dels fills. En cas de no assolir-se un acord, recau sobre els tribunals la decisió, amb una preferència clara pel règim de guarda i custòdia compartida, sempre valorant l’interès superior dels menors.
Ara bé, el règim de guarda i custòdia compartida no sempre constitueix la millor opció. Analitzem-ho a continuació.
Segon. Requisits per l’aplicació de la guarda i custòdia compartida.
- En primer lloc, s’haurà de tenir en compte l’interès superior del menor, regulat a l’article 4.2 del Codi de família, que ha de presidir qualsevol decisió que l’afecti, sigui a nivell patrimonial o personal. En efecte, el criteri principal en qualsevol decisió de custòdia és aquest interès superior. Els jutges valoren si la custòdia compartida és la millor opció per al benestar físic, emocional i psicològic del menor. Per tant, en cas que la custòdia compartida no beneficiï els menors o hi hagi un risc acreditat per a ells, els tribunals no adoptaran aquest règim.
- En segon lloc, també es tindrà en compte la implicació dels progenitors. Els tribunals valoren la implicació de cadascun dels progenitors en la cura del menor abans de la separació o el divorci. Això inclou la seva capacitat per cuidar-los, el temps dedicat, i si hi ha hagut una bona relació prèvia. Ara bé, aquesta circumstància no és determinant, però pot afavorir que s’opti per un règim o un altre.
- En tercer lloc, també es valorarà la capacitat per col·laborar. És essencial que els progenitors puguin mantenir una bona comunicació i cooperar per prendre decisions conjuntes sobre el benestar del menor.
- En quart lloc, es tindrà en compte l’estabilitat de l’entorn. Es considera l’estabilitat de l’entorn familiar i domèstic de cadascun dels progenitors. El tribunal examina on viurà el menor, les condicions de vida i si es mantindrà un entorn adequat i segur.
- En determinats casos, es pot demanar una valoració psicològica i un informe social. En casos conflictius, el tribunal pot sol·licitar un informe psicològic o un informe psicosocial per avaluar la situació familiar, el perfil dels progenitors, les necessitats dels menors i les capacitats parentals.
- L’opinió del menor. L’article 4 del Codi de la persona i de la família estableix que el menor ha de ser escoltat en tots els casos de família on es decideixi sobre la seva guarda, i, en qualsevol cas, se l’escolta a partir dels 12 anys.
En efecte, l’article 4. 3 del codi de família estableix:
3. El menor d’edat:
a) Ha de ser informada i sentida abans que es prengui una decisió que l’afecti, d’acord amb la seva edat i capacitat natural i en tot cas si ha complert dotze anys.
En aquests casos, tot i que l’opinió del menor no és definitiva, atès que la decisió final la prenen els jutges, si que es té molt en compte atès que és difícil obligar un menor a romandre amb un progenitor si ell no hi està d’acord.
- Manteniment econòmic: En la custòdia compartida, tots dos progenitors tenen la responsabilitat de contribuir econòmicament al manteniment del menor en proporció als seus respectius ingressos. Això significa que, si un dels progenitors disposa d’ingressos superiors respecte a l’altre, els tribunals poden fixar a càrrec d’aquest el pagament d’una pensió a favor dels menors. Per tant, la custòdia compartida no és incompatible amb la fixació d’una pensió.
Així doncs, com es pot observar, s’han de donar diverses circumstàncies perquè el règim de guarda i custòdia compartida es consideri beneficiós.
Tercer. Els beneficis de la guarda compartida.
Per la seva banda, la jurisprudència dels tribunals andorrans ja ha tingut ocasió de precisar en moltes ocasions, fins i tot molt abans de l’aprovació de la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família, quins són els beneficis del règim de custòdia compartida.
A tall d’exemple, citarem aquí la sentència de 10 de desembre de 2024, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, la qual es fa ressò de moltes altres resolucions anteriors i que, dins el fonament de dret tercer, exposa literalment:
Hem tingut ocasió de repetir de manera constant que “Els contactes entre els fills menors i el pare o mare que no n’ostenta la custòdia, constitueixen l’al·legoria del vincle patern o matern filial propi a la filiació, tot contribuint al desenvolupament de llur personalitat afectiva respectiva. Aquests contactes indispensables, suposen un dret deure que pretén fomentar les relacions entre progenitor i fill, preservant el vincle afectiu que ha de presidir la relació entre ells intentant que els fills, malgrat la separació dels seus progenitors, es vegin afectats per aquesta realitat, en la menor proporció possible, especialment en aquelles situacions en què pot concórrer una clara manca d’entesa entre els pares, supòsits en què malauradament els contactes amb el progenitor no custodi poden veure’s compromesos o dificultats. Deixant de banda la naturalesa i interès legítim que el progenitor no custodi pot tenir a l’hora de mantenir relacions personals amb el seu fill, els contactes amb aquest suposen la llera a través de la qual desenvoluparà determinats atributs derivats del dret deure de la pàtria potestat. Aquest interès també concorre pel mateix menor perquè en definitiva aquesta relació resulta imprescindible per assolir el seu desenvolupament integral. En efecte, la presència dels dos progenitors és fonamental per al creixement dels fills doncs suposen el suport de les seves respectives identificacions, i així mateix resulta innegable que els menors que mantenen contactes i relacions amb ambdós progenitors assoliran el seu correcte desenvolupament integral amb major facilitat que aquells que malauradament s’han criat sota la figura d’un sol referent atès el buit afectiu que aquesta circumstància els comportarà en determinat moment de la seva vida. En aquest sentit, l’art. 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions unides del 20-11-1989, disposa: “Els Estats parts respecten el dret de l’infant separat dels seus pares o d’un d’ells de mantenir, de manera regular, relacions personals i contactes directes amb els seus pares, tret que això sigui contrari a l’interès superior de l’infant”, i en la mateixa línia l’art. 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i els adolescents preveu: “Els infants i els adolescents tenen el dret a mantenir un contacte directe amb els progenitors amb els quals no convisquin, sempre en els termes establerts per la normativa aplicable 9 i d’acord amb el seu interès superior”. (Sentència de 27 de febrer del 2020 TSJC-254/2019)
Per tant, els nostres tribunals andorrans consideren que els contactes dels menors amb els seus dos progenitors són positius i necessaris, atès que es considera que els menors que els mantenen assoliran un major desenvolupament integral que no pas aquells que només en mantenen amb un de sol.
Igualment, l’article 9.3 del Conveni sobre els drets dels infants de les Nacions Unides i l’article 34.2 de la Llei 14/2019, del 15 de febrer, qualificada dels drets dels infants i dels adolescents, reconeixen explícitament el dret dels menors a mantenir relacions personals i contactes regulars amb els progenitors amb els quals no convisquin.
Quart. En conclusió
La custòdia compartida és una solució que, en la majoria dels casos, garanteix una relació equilibrada amb tots dos progenitors, essencial per al benestar emocional i psicològic dels fills. La Llei 30/2022 estableix un marc legal clar que afavoreix la custòdia compartida, però sempre tenint en compte l’interès superior del menor d’acord amb l’article 4.1 de la mateixa llei, i els requisits necessaris per a la seva aplicació efectiva.
Si vostè es troba en una situació de separació o divorci i vol saber més sobre les opcions de custòdia per als seus fills, estarem encantats d’assessorar-lo sobre els requisits i procediments legals a seguir.
Contacti amb nosaltres per una consulta personalitzada.
