Els càrrecs de confiança dins el teixit empresarial andorrà

L’article 54 del codi de relacions laborals, que regula a Andorra, estableix el règim de la jornada laboral legal ordinària, aplicable als treballadors d’una empresa, no obstant això l’apartat 2n d’aquets article exclou expressament els càrrecs de confiança de l’aplicació de l’esmentat règim, en considerar que per raó de la naturalesa del seu treball, no poden estar subjectes a una estricta limitació de la jornada. Això vol dir, que l’empresari, als càrrecs de confiança, no li haurà de pagar hores extraordinàries, mentre que a la resta de treballadors sí.

Però a quins treballadors podem aplicar la condició de càrrecs de confiança?

A priori, pot semblar que tots els treballadors d’una empresa que ostenten càrrecs importants i que tenen certa autonomia a l’hora de prendre decisions; que perceben un salari elevat i que gaudeixen de certa flexibilitat horària, són càrrecs de confiança. Això no obstant, a la pràctica no és així.

M’explico:

La llei 31/2018, de 6 de desembre, del codi de relacions laborals, en l’apartat 2n de l’article 54, ens indica que són càrrecs de confiança, “els directors i gerents, els quals per la naturalesa del seu treball no es poden trobar sotmesos a una estricta limitació de la jornada, havent de respectar però el descans mínim setmanal”.

L’esmentada llei, en el següent paràgraf de l’article 54, assaja de trobar una definició en indicar que “s’entén per personal directiu o càrrec de confiança de les empreses, les persones que exerceixen facultats decisòries plenes en l’àmbit de l’activitat empresarial concreta que se’ls encomana i desenvolupen funcions caracteritzades per la llibertat d’actuació, la plena responsabilitat i la remuneració”. L’anterior definició planteja cert dubtes, atès que no queda clar que s’ha d’entendre per “facultats decisòries plenes”, “plena responsabilitat” i “llibertat d’actuació”.