El dret a la intimitat és encara més important en un país petit com el nostre, on el que expliquem al nostre advocat ha de ser totalment reservat i confidencial.

Al nostre país, el secret professional es troba regulat a l’article 30 dels Estatuts de l’Advocacia, aprovats el 26 de març de 2025, que el defineixen dient:

1. 
   El secret professional és el principi moral i jurídic que situa l’advocat o l’advocada en l’obligació i en el dret ineludibles de no revelar cap fet, document o situació del qual tingui coneixement arran de la seva actuació professional.

A més a més, com a garantia d’allò anterior, l’article 191 del Codi Penal tipifica la violació del secret professional com a delicte, quan estableix:

“Que es castiga amb una pena de presó de tres mesos a tres anys, al professional que, amb incompliment de l’obligació de secret o reserva, reveli secrets d’una altra persona.”

No obstant això, existeixen excepcions molt concretes en què un advocat pot aixecar el secret professional. Aquests supòsits són:

1. Amb autorització expressa del client o dels seus hereus.
2. Mitjançant resolució motivada de la Junta de Govern del Col·legi, en casos d’afectació greu i injusta a l’advocat o a tercers, i sempre que no perjudiqui el client.
3. En supòsits legalment establerts. Per exemple, la Llei de blanqueig obliga en determinats casos a formular una denúncia.

Com funciona?

• L’advocat custodia la teva informació i t’assessora amb total confiança.
• Tot el que li expliquis, ja sigui oralment o per escrit, mai es pot revelar sense el teu consentiment.
• Aquest deure no caduca, ni tan sols quan acaba la relació professional.

Per tant, el secret professional garanteix que puguis parlar amb el teu advocat amb plena confiança.

L'entrada El secret professional dels advocats a Andorra: què és i per què és tan important ha aparegut primer a Thais Vinyes Advocats.

A Andorra, a més dels tribunals, existeix un organisme específic encarregat de vetllar pel correcte compliment d’aquesta matèria: l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA).

El paper de l’APDA

L’APDA és l’autoritat de control independent que vetlla per la privacitat i la protecció de dades personals al país. Té com a missió garantir el respecte als drets fonamentals vinculats a la vida privada, en un context de transformació tecnològica constant que afecta com es recullen, emmagatzemen i s’utilitzen les dades. L’Agència proporciona eines i informació tant a la ciutadania, perquè conegui i exerceixi els seus drets, com a les empreses i administracions, per facilitar-los el compliment de les seves obligacions segons la Llei 29/2021, qualificada de protecció de dades personals.

Normativa aplicable

Els principals textos reguladors en matèria de protecció de dades a Andorra són:

• Constitució del Principat d’Andorra (BOPA núm. 24, 04/05/1993)
• Llei 29/2021, del 28 d’octubre, qualificada de protecció de dades personals (BOPA núm. 119, 17/11/2021) – en vigor des del maig de 2022
• Llei 12/2024, del 15 de juliol, de modificació de la Llei 29/2021
• Decret 368/2022, del 14/09/2022 – Reglament de l’APDA
• Decret 391/2022, del 28/09/2022 – Reglament d’aplicació de la Llei 29/2021
• Conveni de protecció de dades de 1981 (i Protocol addicional de 2001), del Consell d’Europa

Fonament constitucional

El dret a la intimitat es troba reconegut a l’article 14 de la Constitució andorrana, juntament amb el dret a l’honor i a la pròpia imatge. Aquest dret fonamental protegeix la persona davant d’intromissions il·legítimes, tant en l’àmbit públic com en el privat.

El Tribunal Constitucional d’Andorra ha consolidat doctrina sobre aquest dret, i ha assenyalat que:

• No és un dret absolut, sinó que pot veure’s restringit per causes legítimes, com:
  • una investigació penal en curs,
  • la protecció de drets de tercers,
  • o l’interès general.
• Qualsevol limitació d’aquest dret ha de respectar el principi de proporcionalitat, és a dir:
  • ha de ser necessària,
  • idònia,
  • i proporcional en sentit estricte.

Com que es tracta d’un dret fonamental, la seva regulació es fa per llei qualificada, i la seva protecció s’exerceix tant per via administrativa (a través de l’APDA) com per via jurisdiccional (tribunals ordinaris i, si escau, el Tribunal Constitucional).

Què ha de saber un client quan facilita dades personals?

D’acord amb l’article 16 de la Llei 29/2021, el responsable del tractament ha d’informar la persona interessada dels aspectes següents:

• Identitat i dades de contacte del responsable i, si escau, del seu representant
• Dades de contacte del delegat de protecció de dades (DPD)
• Finalitat del tractament i base jurídica
• Interès legítim del responsable o de tercers (si escau)
• Destinataris o categories de destinataris
• Transferències internacionals i garanties aplicables

Per garantir la transparència, també s’ha de facilitar:

• Termini de conservació o criteris per determinar-lo
• Drets que pot exercir la persona interessada (vegeu més avall)
• Dret a retirar el consentiment en qualsevol moment, si aquest és la base legal
• Dret a presentar reclamacions davant l’autoritat de control (APDA)
• Si la comunicació de dades és obligatòria o voluntària, i conseqüències de no facilitar-les
• Existència de decisions automatitzades o elaboració de perfils, incloent la lògica aplicada i les conseqüències

Si les dades s’han d’utilitzar amb una finalitat diferent de la inicial, cal informar-ne prèviament l’interessat.

Drets de la persona interessada

La persona interessada pot exercir els drets següents:

Limitacions d’aquests drets

Aquests drets no són absoluts. Per exemple, d’acord amb l’article 37 de la Llei qualificada de prevenció del blanqueig, els professionals tenen l’obligació de conservar les dades dels seus clients durant un període mínim de cinc anys, per motius legals o reglamentaris.

Assessorament especialitzat

En cas que tingueu dubtes sobre l’aplicació de la normativa de protecció de dades, tant pel que fa als vostres drets com a persones afectades com a les obligacions que podeu tenir com a professionals o empreses que tracten dades personals, al despatx us podem assessorar de manera personalitzada. Analitzarem la vostra situació i us ajudarem a garantir el compliment normatiu amb seguretat jurídica i criteris actualitzats.

L'entrada Protecció de dades personals a Andorra ha aparegut primer a Thais Vinyes Advocats.

A Andorra, quan es demostra que un professional sanitari ha actuat de manera negligent o ha comès un error, pot ser demandat per danys i perjudicis. Es considerarà que existeix responsabilitat civil mèdica a Andorra, quan es donin els següents requisits de manera cumulativa:

1. Prova del dany: El pacient ha de demostrar que ha patit un dany a conseqüència de l’actuació mèdica.
2. Relació causal: Ha d’haver-hi una relació directa entre l’actuació del professional sanitari i el dany patit.
3. Actuació negligent: S’ha de demostrar que el metge o professional de la salut ha actuat d’una manera que no compleix amb els estàndards mèdics establerts.

Quan es reclama per responsabilitat civil mèdica, el pacient pot sol·licitar una indemnització econòmica pels danys físics o psicològics que hagi patit, els quals s’hauran d’acreditar per mitjà d’informes mèdics que els ajudin a valorar.

Per exemple, recentment els tribunals andorrans han dictat una sentència, més concretament, és la sentència de la Sala civil del TSJA, en el marc de la causa Núm.0000002/2024, on s’aprecia que existeix responsabilitat civil mèdica, atès que el metge no va dur a terme les proves pertinents que haurien possibilitat un diagnòstic del pacient adequat i li hauria estalviat que patís un aneurisma que el va deixar en situació d’incapacitat.

Per tant, aquí, a diferència d’altres casos (TSJA.- 0000015/2023 i TSJA-0000040/2022), sí que existeix relació de causalitat entre l’actuació negligent del metge i el dany sofert per pacient tractat.

L'entrada La Responsabilitat civil mèdica a Andorra ha aparegut primer a Thais Vinyes Advocats.

Però a quins treballadors podem aplicar la condició de càrrecs de confiança?

A priori, pot semblar que tots els treballadors d’una empresa que ostenten càrrecs importants i que tenen certa autonomia a l’hora de prendre decisions; que perceben un salari elevat i que gaudeixen de certa flexibilitat horària, són càrrecs de confiança. Això no obstant, a la pràctica no és així.

M’explico:

La llei 31/2018, de 6 de desembre, del codi de relacions laborals, en l’apartat 2n de l’article 54, ens indica que són càrrecs de confiança, “els directors i gerents, els quals per la naturalesa del seu treball no es poden trobar sotmesos a una estricta limitació de la jornada, havent de respectar però el descans mínim setmanal”.

L’esmentada llei, en el següent paràgraf de l’article 54, assaja de trobar una definició en indicar que “s’entén per personal directiu o càrrec de confiança de les empreses, les persones que exerceixen facultats decisòries plenes en l’àmbit de l’activitat empresarial concreta que se’ls encomana i desenvolupen funcions caracteritzades per la llibertat d’actuació, la plena responsabilitat i la remuneració”. L’anterior definició planteja cert dubtes, atès que no queda clar que s’ha d’entendre per “facultats decisòries plenes”, “plena responsabilitat” i “llibertat d’actuació”.

L'entrada Els càrrecs de confiança dins el teixit empresarial andorrà ha aparegut primer a Thais Vinyes Advocats.